Mes: març de 2018

Xerrada: Les 8 habilitats digitals

IMG-20180315-WA0017Per introduir-nos en el tema central de la xerrada d’avui , l’Enric ens posa en context dient com considera ell que ha de ser la ciutadania adaptada al moment actual i quines capacitats hauríem de tenir ben presents:

  • Ciutadania digital. Capacitat d’usar la tecnologia i els medis socials de forma segura, responsable i eficaç.
  • Creativitat digital. Capacitat de convertir-se en part de l’ecosistema digital tot creant conjuntament nou contingut i fent realitat idees somiades.
  • Iniciativa digital. Capacitat d’utilitzar els medis i les tecnologies digitals per resoldre problemes globals o per crear noves oportunitats.

Hi ha un altre element molt rellevant en la nostra societat d’avui i és l’anomenada generació Z. Es tracta d’aquells nois i noies d’entre 10-16 anys aproximadament que es coneixen abans per les xarxes socials que personalment, el que coneixem com “comunicació inversa“. Aquesta comunicació, comporta uns certs riscos. És per això que cal desenvolupar unes habilitats digitals adequades que impliquen responsabilitat de totes les parts; tant dels nois/es, que saben tècnicament com funcionen les xarxes socials i són els que s’exposen directament a aquests riscos, com de nosaltres, a qui tècnicament ens costa i ens trobem sovint fora de joc. Per anar bé caldria que l’adult acompanyés a l’adolescent apropant-se a aquestes eines. Cal evitar tenir por i desconfiança. Si som capaços de submergir-nos i entendre com funcionen, no serà tan fàcil “ocultar” coses, per exemple. Hi ha coses que ens poden bloquejar i nosaltres ho hem de saber. A més, no és un món exclusiu d’ells, els nostres fills també poden compartir-ho amb nosaltres però els ho hem de posar fàcil apropant-nos a aquestes tecnologies. Com pot ser que deixem “caminar” sols als nostres fills a Instagram i, en canvi, un cop un infant ha après a caminar de veritat mai se’l deixa sol (perquè sabem que pot caure fàcilment)?

Les vuit habilitats digitals són:

1) Gestió de la identitat de ciutadà digital.

Cal ser íntegres, tant en línia com fora d’ella, en el món real. No és bo mostrar-se millor del que ets, però tampoc no mostrar-se “bé”, cal pensar que les xarxes són un aparador (linkedin, per exemple, és com un “facebook” però seriós, pensat per trobar i buscar feina). Si a fora sóc així, aquí també. Oi que no sortiríem despullats al carrer? Doncs a les xarxes, tampoc. El desvergonyiment dels nostres adolescents els porta a penjar coses que “no toquen”.
Hi ha alguna cosa que heu penjat a instagram per la qual sentireu vergonya d’aquí a un temps? A molts els passa. Hi ha la consciència que no passa res a les xarxes.

2) Administració del temps davant de la pantalla.

Som multitasca? El cervell dels infants està tan poc adaptat pel multitasking com el nostre (la nostra espècie no ha evolucionat fins a convertir-nos en ordinadors!!). El nostre cervell necessita concentrar-se en una sola cosa. No som capaços de estar al 100% en tot el que faig (mirar twitter, tele, estar per la parella).. La multitasca ens fa ser molt poc eficaços. Els jocs en línia no els recomana; fan perdre molt de temps.
Addicció a les pantalles. Com qualsevol altra addició (alcohol, drogues..). Si per culpa de les xarxes socials resulta que aquell jove deixa de realitzar altres coses que feia (esport, quedar amb amics, etc..).. cal vigilar!! Mirem si cuida el seu entorn d’amistats (malgrat segons un ‘amic neurocientífic’ s’activen les mateixes connexions al cervell per via telemàtica que quan veus l’amic en persona).

3) Administració del cyberbullying

Hi ha maneres molt subtils d’assetjar: no fer likes, ignorar a aquella persona.. Cal doncs desenvolupar la capacitat de detectar situacions de bullying cibernètic i fer-hi front amb intel·ligència. El bullying a les xarxes s’estén molt més ràpidament que en una aula. Cal detectar què li passa abans que passi.

4) Administració de la seguretat cibernètica

Compte amb els gadgets que es connecten al router. Cal tancar el router de la mateixa manera en que tanquem la porta de casa. Poden connectar-se a la smart tv que tenim, la rentadora, calefacció, etc.. De fet, les teles ja saben perfectament quan et connectes (i ho aprofiten per fer publicitat més personalitzada, perquè van esbrinant quines coses t’agraden, què segueixes, etc..). Cal tancar la càmara del portàtil, la del mòbil.. (i així evitar que algú pugui saber què estàs fent en tot moment). Sovint et creues amb un amic i com que els dos teniu la ubicació del mòbil activada us surt el missatge “pot ser que coneguis a aquesta persona X…” Activeu-la quan calgui o limiteu-ne l’accés en funció de l’aplicació (i no dir “Sí” a tot el que et pregunta el mòbil!!), etc… S’aprofita molt per a publicitat. Si algú et roba l’iphone, pot saber on has estat durant els darrers dies perquè guarda l’historial. I si gas natural es connecta, aprofitant que no hi ets, i et fa consumir calefacció inútilment quan estàs fora?
Les contrasenyes.. cal canviar-les!! I posar-ne més d’una i no la mateixa a tot arreu. Hi ha qui només mirant a contrallum pot veure les marques que feu amb els dits per marcar el codi i entrar al vostre mòbil.

INCÍS: L’Enric ens recomana veure el primer capítol de la tercera temporada de Black Mirror. La sèrie tracta temes sobre xarxes socials.

5) Administració de la privacitat

Qualsevol cosa que pengem es fa pública. Recomana limitar l’accés als comptes, que estiguin protegits (per ex. a l’Instagram, que no s’hi afegeixi qualsevol). Sexteen és l’enviament, via xarxa, d’imatges d’un mateix (de contingut sexual) entre adolescents. Quan li envies una foto a algú, li’n enviaràs una, dos, tres.. i ja no té aturador. La decisió important és li envio la primera foto o no? I si deixeu de ser parella un dia? Compte a l’hora de penjar-hi res. Important: demaneu permisos per les fotos!

6) Pensament crític

És la que més costa entre els joves i també la més important. Es coneix com a grooming el fet que persones adultes es facin passar per menors (o bé suplantant identitats d’algú altre, però principalment d’adolescents) per establir relacions amb ells. És tan freqüent, que hi ha casos en què després de contactar-hi virtualment i passar a conèixer-se en persona un dia, se n’adonen que són dos adults (anunci denunciant aquesta pràctica Grooming_Telefònica).
No cal espantar-se, però sí ser crític. Cal pensar que no és el mateix conèixer algú i després virtualitzar-lo que conèixer a algú virtualment primer. Sempre és millor virtualitzar-lo després.
Cal que ens fem les següents preguntes:
-és veritat això que penjo o comparteixo?
-és bo o és perjudicial? (Per a mi, o pels altres..)
-la font és fiable o qüestionable?
L’Enric, per exemple, mai retuiteja res que no sigui d’una font contrastada -ràdio, diari (malgrat la manipulació clamorosa de molts mitjans),..- o bé de la persona que directament origina la informació. “Me n’he d’assegurar.. o faig jo el contingut o bé li demano a qui me l’ha passat si és seu. Si no, no ho penjo.”
Si la web de la qual extraiem la informació és https, és més fiable. D’aquí a 5 anys, diuen que el 50% de les informacions seran mentida.

7) Emprenta digital

Queda per sempre. No és l’àlbum de fotos de casa. Els adolescents pengen molt material gràfic a les xarxes. Si n’has penjat moltíssim.. com ho fas per entrar, buscar el contingut dels darrers cinc anys i esborrar-lo? Això que fas, deixa una empremta digital per sempre i saps que algú, tard o d’hora, ho mirarà..

8) Empatia digital

Normalment, existeix empatia amb una persona que tens al davant. Ets capaç -amb menor o major mesura- de posar-te a la pell d’aquesta persona. Aquest procés, però no s’activa (o és més difícil) si no la coneixes (com passa a les xarxes molt sovint). Només és quan els mires als ulls i hi sintonitzes que pots detectar les emocions. Hi ha, a més, molta gent amb complexe Chuck Norris (cara plana per a tot); imagina-te’l a les xarxes!! Cal, doncs, pensar que sempre, sempre.. darrera d’allà hi ha UNA PERSONA. L’anonimat fa que ens costi posar-nos a la pell de l’altre. Pengem un bon perfil, una bona foto.. si no saps qui és li podràs enviar qualsevol bestiesa, en canvi, si saps qui és t’ho repenses.


PREGUNTES

 Amb el mòbil parat també pots saber info de la gent? Sembla que sí.
 Apunteu-vos a assistir a tallers de xarxes per poder acompanyar als vostres
adolescents.
 “No et vull fiscalitzar.., només vull ajudar-te”, li dius al nen. Hi ha messengers que pengen del facebook per a nens de 10-12 anys. Segons quina foto posi en el seu perfil, tindrà moltíssims seguidors. Cal ajudar-lo a ser-ne conscient. Costa, perquè el que tu li exposes són arguments de futur, les conseqüències futures que pot tenir la seva acció i això, a un cervell adolescent li costa (que tothom sap que és especial, ja que ha deixat de ser «normal» malgrat d’aquí a uns anys ho tornarà a ser!).
 Busquem aliats per arribar a ells.. (els seus amics, no els pares..). Cal tenir una mirada de no judici d’allò que fan.
 Permisos. Algú ens podrà denunciar per aparèixer a les fotos..
 Si sospito que el meu fill ho està fent.. (sexteen), vol dir que ja arribo tard. A la que envies una foto, ja està. L’altra persona et pot dir que si no li envies una altra, publicarà la que té i si la tercera que et demana no és més picant, t’amenaça amb publicar les dues anteriors.. Estàs a les seves mans.
 Cal limitar. Els mòbils no entren a l’habitació, per exemple..
 Posar-se una aplicació per saber l’estona que s’hi està connectat. Una manera fàcil és mirar la bateria, i saps quines aplicacions l’han consumit. Què en penses dels Youtubers? És una feina com una altra. Tindrà una caducitat.. sí, però no sabem quina. De moment porta 13 anys i n’hi ha que treballen de dilluns a diumenge, que estan tot el dia pensant què crear.
 Musically…
 Estem -els pares i mares- venuts com a generació.. sempre ha passat que les generacions joves acabaven deixant a les més grans desfasades però mai com ara s’havia produït aquest salt tan ràpid. Ara, les xarxes també té coses bones.
 Sempre s’havia criticat que els adolescents no s’implicaven. Doncs bé, ara, amb el procés.. hem trobat nens de 13,14,15 anys, implicadíssims, molt actius a les xarxes. Un altre exemple són els adolescents estatunidencs que arran de les morts per armes als instituts han bloquejat el país.
 Les addiccions són una altra cosa. És addictiu, tenir un like. Posar un mòbil en blanc i negre fa que el teu cervell rebaixi l’addicció. No hi dedica tant de temps a les xarxes socials. Però, en el fons, portem molt poc recorregut, molt poca història.. no sabem si serà bo o no que hi inverteixin tant de temps. Quan et condiciona la vida.. això sí que és un límit.
 Cal fer-ne un ús responsable.. emprar el sentit comú.

Portes obertes

Famílies, recordeu que durant aquest mes hi hauran les jornades de portes obertes al centre:

  • Dissabte 3 de març de 2018 – de 10 a 2/4 d’1 del migdia.

Si podeu anar-hi podreu donar un cop de mà per atendre les famílies interessades de cara al curs vinent.

Serà de 10 del matí a 2/4 d’1 del migdia.

  • Dijous 15 de març de 2018 – de 2/4 de 12 a 2/4 de 4.

Us hi esperem!!!

Ampa SINS Cardener

© 2021 afasinscardener

Tema de Anders NorenAmunt ↑