Acta de l’avaluació de les famílies

El passat dimarts 13 de juny, ens vàrem reunir una vintena de pares i mares (i també dues noies estudiants de psicologia que estan fent un seguiment al centre), amb l’objectiu de concloure les dues reunions anteriors realitzades a l’inici del curs. La idea era veure si havia hagut canvis en les “pors” i/o inquietuds expressades, fer una mica d’avaluació general per veure si havia quedat res en el tinter i, finalment, tractar de fer possibles propostes de millora i així poder transmetre-les al claustre.

A l’inici, la Mireia(?) i la Irene ens van estar parlant sobre la importància que s’està donant des de l’àmbit universitari a la personalització de l’aprenentatge (de manera semblant al que es pretén fer amb la medicina, ajustant-la a les necessitats individuals de cadascú, perquè una pastilla que va bé a la persona X, pot anar-li malament a la persona Y). Elles estan fent un seguiment i estudi del nostre centre. Som, per tant, un referent clar per les noves generacions de professionals del món educatiu.

A partir d’aquí, vam intentar estructurar la reunió en els següents àmbits o temàtiques per tal d’incitar al debat:

  1. model educatiu de la SINS Cardener
  2. projectes / plans d’acció / tallers i llenguatges
  3. deures / autoorganització dels alumnes
  4. seguiment i avaluació
  5. comunicació SINS-FAMÍLIES-ALUMNES

Vam començar parlant del fet que els alumnes decideixin per ells mateixos. Es copsava un sentiment bastant generalitzat que els alumnes estan, en general, contents amb l’institut cosa que es palpa amb el fet que els nanos venen motivats a la SINS. Però continua amoïnant el fet que ells decideixin tant malgrat alguns comentàvem que la tria no és tant lliure, ja que el tutor hi intervé quan toca.

Això va lligar amb alguna crítica que es va fer sobre algun tutor. Hi ha qui s’ha sentit poc informat i no ha tingut el feedback que hauria volgut per part del tutor/a. Al mateix temps, hi havia experiències totalment oposades, en les quals el tutor/a havia estat molt a prop de la família que ho necessitava.

Un altre comentari, que hem rebut d’una mare que no va poder assistir-hi, era sobre la discontinuitat d’algunes matèries, com ara l’educació física (aquest seria el cas, com s’ha dit en altres ocasions, de les matemàtiques i les llengües). Es creu que això és quelcom que cal practicar durant tot el curs i no només en un espai de temps delimitat.

Per part dels pares i mares, hi ha una convicció força generalitzada que no se sap com es pot ajudar. Costa integrar-se a la dinàmica del centre (entendre el funcionament, què és què,etc..). Costa saber com ajudar al teu fill/a, per una banda i com fer el seguiment de la feina que fan (o aquella que no fan). Estaria bé poder tenir eines i/o criteris clars sobre com podem les famílies donar suport al centre, al projecte i als nostres fills/es.

També hi ha qui veu que hi ha una diferència clara entre els dos primers cursos i els dos darrers. I és que si bé al principi cal situar-se i aprendre a funcionar dins del sistema de treball del centre, a tercer, és un moment molt bo en què gaudeixen més. Finalment, a 4rt cal canviar el xip, perquè el model canvia una mica; les assignatures més típiques prenen més paper.

Tanmateix, un pare va dir que el seu fill que ha acabat tercer, encara no ha entès aquest model i que encara va perdut i que creu que aquest darrer curs que li queda, encara se li complicarà més, pels canvis de 4rt.

Això va dur a parlar de l’organització de la feina dels alumnes mitjançant l’agenda. Malgrat hi ha qui s’organitza bé, a molts pares i mares no els queda clar. Es fa un parell de suggeriments:

-informar (a les famílies?.. a l’alumne?) de les feines que, un cop ha passat la data d’entrega, no s’ha realitzat, d’aquesta manera, podríem saber si han fet o no les feines que els toca (o si l’han penjat allà on el professor ho vol -es comenta també, els problemes tècnics que sovint es troben els nostres fills/es a l’hora de fer-ho).

-es suggereix uniformitzar el mètode d’entrega de les tasques encomanades, és a dir, que no sigui a vegades d’una manera i a vegades d’una altra diferent.

També és compartida la idea que realment els nostres joves s’estan espavilant en el centre. Que, com dèiem abans, els alumnes venen motivats al centre. I és que quan els joves no veuen el sentit de les coses amb què treballen, la motivació baixa.

Un altre dels suggeriments que es fa, és el de realitzar converses conjuntes famílies, professors i també alumnes. La idea és arribar a acords compartits per tota la comunitat educativa.

També sorgeix la idea de l’acompanyament emocional. S’entén la rellevància que té en l’aprenentatge dels nostres joves. Però al mateix temps queda clar que a les famílies els falta eines per poder-ho treballar. Sovint, darrera d’un noi/a que té dificultats d’aprenentatge, hi ha algun bloqueig emocional al darrera, que pesa i que cal atendre. Es podria proporcionar eines emocionals perquè les famílies puguin treballar-ho a casa?

S’aprecia (i molt!) les ganes del professorat de voler millorar i de voler escoltar l’opinió de les famílies.

Res més, es recorda que la millor manera d’acompanyar als nostres fills/es és estar al costat, acompanyar-los en aquest procés de transició . Una altra manera de fer aquest acompanyament es fa des de l’AMPA. Així mateix, cal valorar la feina que s’està fent des de l’AMPA de la qual ens en beneficiem tots i totes i, sense cap mena de dubte, això passa per:

-no oblidar de fer el pagament de la quota a l’inici de curs, per una banda i ..

-a animar-se a participar a les reunions que es fan el primer dimarts de cada mes

-a estar atents a les possibles crides a col·laborar per fer feines en alguna comissió o bé en tasques concretes (com ara realitzar una matinal per arreglar una aula, etc..)

MOLT BON ESTIU A TOTES I A TOTS!!!

Ampa SINS Cardener