ALERTA, ALERTA! Perill per radiació al centre! (mòbils, Wi-Fis…)

Algú és capaç d’imaginar-se sense mòbil? I sense una xarxa de WiFi per accedir a internet ràpidament i des de qualsevol lloc? Sembla que aquestes eines han esdevingut absolutament imprescindibles per a la societat en què vivim. Ara bé, davant l’increment de les ràtios de nombre de mòbils versus població (1:1, el 2016), també ha crescut el dubte sobre la innocuïtat de l’exposició a les radiacions a què aquests aparells ens sotmeten diàriament (de fet, ja existeix gent declarada electrosensible). Des de l’AMPA, hem decidit abordar el problema i endegar un estudi sobre els nivells de radiofreqüències a l’institut. Les conclusions ens duen a replantejar-nos seriosament la utilització que en fem, d’aquestes noves tecnologies, al centre.

Les radiacions electromagnètiques (o radiofreqüències) són un tipus d’energia que es transmet en forma d’ones. És ben sabut el risc que hom corre en exposar-se a radiació nuclear, però força gent desconeix que els mòbils, les antenes de telefonia o bé les xarxes WiFi són generadors de radiació -si bé aquesta és de menor energia i, per tant, suposadament menys perillosa-.

Però el mateix deurien pensar els militars que als anys ‘40 operaven els radars i se n’adonaven que se’ls fonien les xocolatines que tenien dins les butxaques i que, amb el pas del temps, va donar lloc a la invenció dels forns de microones. Des d’aleshores fins ara, la contaminació per radiació ha anat incrementat fins a nivells alarmants. Només en 10 anys de diferència, amb la introducció dels telèfons 3G, l’increment d’exposició de la població en general ha estat de mil bilions de vegades (és a dir, d’un 1 seguit de 15 zeros!!).

Els estudis que semblarien demostrar la possible vinculació d’aquestes radiacions amb malalties, com ara el càncer de cervell o la leucèmia infantil, van en augment. Sembla, però.. que continuem dubtant de les possibles repercussions nocives. Però bé, l’ésser humà ja ho és, a vegades, de cagadubtes.. ara, els que sí ho tenen clar són les abelles: estan desapareixent d’aquells ambients amb elevada càrrega electromagnètica ja que altera la seva capacitat d’orientació, les estressa i n’incrementa l’agressivitat.

Una única dada: un estudi recent publicat en una revista de reconegut prestigi científic ha demostrat inequívocament un fet insòlit: amb radiacions equivalents a les d’un mòbil podem fragmentar l’ADN d’una cèl·lula, o sigui, alterar allò més íntim.. allò que ens defineix com a humans; el nostre codi genètic. Això explica, molt probablement, el perquè s’ha catalogat -recentment- a la contaminació per radiació d’altes freqüències com a potencialment cancerígena.

Graf_SCard_Mai17
Resultat de la mesura de radiació a algunes aules al centre, realitzat un dia lectiu.

Sota quins límits de radiació podem viure? Aquest és un dels punts més controvertits: sembla que no hi ha un acord clar. Els límits establerts per la OMS l’any 2001 (i que l’estat espanyol ha escollit com a referència) estan entre 5.000 i 10.000 vegades els que, recentment, ha establert un comitè de científics europeu (programa Bioinitiative) basats en la recopilació i anàlisi de totes les dades científiques publicades l’any 2007 i actualitzades el 2012. Segons, doncs, aquest comitè el límit d’exposició recomanable seria de 1000 µW/m². I és que, en paraules del Dr. Olle Johansson (un dels científics de Bioinitiative), tant si ets «una molècula, una cèl·lula, una rata o un ratolí, et convé de veritat allunyar-te de la radiació electromagnètica». Com ell, molts altres científics critiquen que cal una revisió dels valors llindars als quals pot estar exposada la població. Països com Liechenstein, han assumit el criteri d’aquesta comissió d’experts per fixar els seus màxims, els ja esmentats 1000 µW/m².

Quins han estat els valors mesurats a les aules del nostre centre? S’ha contactat a una empresa que ens ha realitzat l’anàlisi de radiació d’elevades freqüències (informe final), el resultat del qual està esquematitzat en el gràfic de més amunt. Observem com, en totes les aules en què hi ha alumnes treballant amb ordinadors (i WiFi), se superen (fins a 14 vegades, en el cas més extrem) el llindar recomanat per Bioinitiative. A més, quan a l’aula Epsilon se’ls va demanar de posar els mòbils en mode avió, reduint així l’exposició global, es va aconseguir passar a gairebé la meitat (de 10 a 6 cops el valor de referència).

En tot cas, sigui quin sigui el valor llindar òptim ideal, si l’ofert per la OMS (que sembla ser, està tergiversat per indústries tecnològiques a les que no interessa que aparegui a la llum pública aquestes dades; el Dr. Johansson, ha estat -a tall d’exemple- amenaçat de mort) o bé aquest darrer més restrictiu, el que està aprovat pel parlament europeu és que cal aplicar el Principi de Precaució, reduint l’exposició tant com es pugui. Ens trobem, doncs, davant d’una situació semblant a la viscuda amb anterioritat amb l’amiant, el DTT, .. productes que posteriorment s’han demostrat altament tòxics per a la salut però que, en el seu moment, ningú va ser capaç de dubtar-ne de la seva innocuïtat. Davant la incertesa, prevenció i minimització de riscos. I nosaltres? Estem reduint els riscos al màxim? Veritablement no. Potser comença a ser hora que ens hi posem, no trobeu?

1 comentari

  1. AMPA

    Recordeu que dijous dia 1 de juny, a les 19hrs tenim una xerrada sobre la contaminació electromagnètica produïda per WiFis i Mòbils a càrrec de Carles Labernia (http://doodle.com/poll/uscmb86ui5inbnpm)

Deixa un comentari

© 2022 afasinscardener

Tema de Anders NorenAmunt ↑