Mes: maig de 2017

Pros i contres del model del SINS Cardener

Coses que m’agraden… i molt!

  • Veig que tenen temps per relacionar-se. Crec que és fonamental. I més en la seva edat. Cal aprofitar les oportunitats de compartir el temps i espai que tenen al nostre institut.
  • Aprenen a prendre iniciatives que després reflecteixen en altres activitats que fan a casa. Són autònoms i s’espavilen a fer allò que volen amb el material del que disposen.
  • Fan activitats molt diverses i molt útils per la vida. I les fan amb il·lusió, gaudint-ne, la qual cosa fa que les aprenguin per sempre més.
  • Aprenen a veure quina és la seva manera de posicionar-se en un grup de treball. A vegades no és fàcil, ja que s’agafen rols. Per mi el més interesant és poder veure el rol que cadascú adopta.
  • Es un model d’aprenentatge que agafa un ampli ventall de matèries. Des de les més tradicionals i útils per la vida quotidiana com ara cuina o una pràctica d’electricitat, passant per varies matèries artístiques com la plàstica, la música, teatre… fins a les assignatures de tota la vida (les troncals), incorporant-ne els aspectes més interessants. A més, són avantguardistes i innovadors en les noves tecnologies (estan a l’última en aquest aspecte).
  • Veig que la iniciativa que permet als nois i noies triar el tema dóna molta més intensitat a l’aprenentatge, ja que el gaudeixen i aprenen a vegades sense ni adonar-se’n. El viuen.
  • Veig que quan agafen un tema que els interessa el poden estendre i integrar en les activitats extraescolars. El treball a casa deixa de ser una càrrega (especialment agraït per nens que ja van molt carregats d’activitats) perquè el sistema permet integrar-ho i enriquir-ho. Tot gràcies a la flexibilitat que té.
  • Es fan moltes sortides i activitats molt enriquidores fora del centre. Tant a nivell cultural, com d’oci.

Coses que milloraria

Veig que potser passen massa temps  davant l’ordinador. Crec i valoro l’aprenentatge de les noves tecnologies, però jo limitaria el temps d’exposició per les següents raons:

  • No crec que sigui necessari buscar sempre informació a les webs. Crec que un cop has aprés com funciona una cerca a internet, no cal entretenir-s’hi més.
  • Crec que per treballar sobre un text no cal estar davant de la pantalla, cosa que s’acaba fent en excés i és desaconsellable per la vista, i la postura.
  • Crec que per aprendre a escriure sense faltes d’ortografia és molt més efectiu fer-ho sobre el paper. A més a més, no tens l’ajuda còmode del corrector, que et fa la feina i evita que hagis de fer l’esforç de fer-ho bé.
  • Crec que ja que l’ordinador és l’eina del present i del futur, cal aprendre a fer-ne un bon ús. La tendència generalitzada davant d’una pantalla és distreure’s i dispersar-se, per tant, crec que és bo que aprenguin abans l’exercici de la concentració i a dirigir una intenció mantinguda. Així, quan es perdin, per la distracció que provoca estar davant de la pantalla, podran adonar-se’n més ràpidament.
  • Crec que es bo passar el “mono” de la dependència dels mòbils, i poder observar-lo. Tenint en compte el temps que passen (i que passaran) davant de les pantalles, jo deixaria que l’institut fos un lloc de relació NO virtual, i prou. Guanyariem en salut i en aprenentatges, tant acadèmics com vitals.

Tarannà del Cardener

Professors motivats, entregats i creatius. Molt atents als alumnes i a les particularitats de cadascú. Flexibilitat, amabilitat i simpatia. Inclusivitat, tolerància i valors. Es respira un treball en equip real, dedicació amb passió. S’escolta i es tenen en compte les diverses opinions. Crec que és un centre realment compromès amb el seu projecte. Tenia por que, passats uns mesos, es diluís i es tornés un centre més convencional com tots els altres, però no ha estat així.

Tenim una AMPA fantàstica, dialogant, activa i constructiva

US FELICITO. MOLTES GRÀCIES A TOTS!

Montse Girbau (mare de 3r d’E.S.O.)

ALERTA, ALERTA! Perill per radiació al centre! (mòbils, Wi-Fis…)

Algú és capaç d’imaginar-se sense mòbil? I sense una xarxa de WiFi per accedir a internet ràpidament i des de qualsevol lloc? Sembla que aquestes eines han esdevingut absolutament imprescindibles per a la societat en què vivim. Ara bé, davant l’increment de les ràtios de nombre de mòbils versus població (1:1, el 2016), també ha crescut el dubte sobre la innocuïtat de l’exposició a les radiacions a què aquests aparells ens sotmeten diàriament (de fet, ja existeix gent declarada electrosensible). Des de l’AMPA, hem decidit abordar el problema i endegar un estudi sobre els nivells de radiofreqüències a l’institut. Les conclusions ens duen a replantejar-nos seriosament la utilització que en fem, d’aquestes noves tecnologies, al centre.

Les radiacions electromagnètiques (o radiofreqüències) són un tipus d’energia que es transmet en forma d’ones. És ben sabut el risc que hom corre en exposar-se a radiació nuclear, però força gent desconeix que els mòbils, les antenes de telefonia o bé les xarxes WiFi són generadors de radiació -si bé aquesta és de menor energia i, per tant, suposadament menys perillosa-.

Però el mateix deurien pensar els militars que als anys ‘40 operaven els radars i se n’adonaven que se’ls fonien les xocolatines que tenien dins les butxaques i que, amb el pas del temps, va donar lloc a la invenció dels forns de microones. Des d’aleshores fins ara, la contaminació per radiació ha anat incrementat fins a nivells alarmants. Només en 10 anys de diferència, amb la introducció dels telèfons 3G, l’increment d’exposició de la població en general ha estat de mil bilions de vegades (és a dir, d’un 1 seguit de 15 zeros!!).

Els estudis que semblarien demostrar la possible vinculació d’aquestes radiacions amb malalties, com ara el càncer de cervell o la leucèmia infantil, van en augment. Sembla, però.. que continuem dubtant de les possibles repercussions nocives. Però bé, l’ésser humà ja ho és, a vegades, de cagadubtes.. ara, els que sí ho tenen clar són les abelles: estan desapareixent d’aquells ambients amb elevada càrrega electromagnètica ja que altera la seva capacitat d’orientació, les estressa i n’incrementa l’agressivitat.

Una única dada: un estudi recent publicat en una revista de reconegut prestigi científic ha demostrat inequívocament un fet insòlit: amb radiacions equivalents a les d’un mòbil podem fragmentar l’ADN d’una cèl·lula, o sigui, alterar allò més íntim.. allò que ens defineix com a humans; el nostre codi genètic. Això explica, molt probablement, el perquè s’ha catalogat -recentment- a la contaminació per radiació d’altes freqüències com a potencialment cancerígena.

Graf_SCard_Mai17
Resultat de la mesura de radiació a algunes aules al centre, realitzat un dia lectiu.

Sota quins límits de radiació podem viure? Aquest és un dels punts més controvertits: sembla que no hi ha un acord clar. Els límits establerts per la OMS l’any 2001 (i que l’estat espanyol ha escollit com a referència) estan entre 5.000 i 10.000 vegades els que, recentment, ha establert un comitè de científics europeu (programa Bioinitiative) basats en la recopilació i anàlisi de totes les dades científiques publicades l’any 2007 i actualitzades el 2012. Segons, doncs, aquest comitè el límit d’exposició recomanable seria de 1000 µW/m². I és que, en paraules del Dr. Olle Johansson (un dels científics de Bioinitiative), tant si ets «una molècula, una cèl·lula, una rata o un ratolí, et convé de veritat allunyar-te de la radiació electromagnètica». Com ell, molts altres científics critiquen que cal una revisió dels valors llindars als quals pot estar exposada la població. Països com Liechenstein, han assumit el criteri d’aquesta comissió d’experts per fixar els seus màxims, els ja esmentats 1000 µW/m².

Quins han estat els valors mesurats a les aules del nostre centre? S’ha contactat a una empresa que ens ha realitzat l’anàlisi de radiació d’elevades freqüències (informe final), el resultat del qual està esquematitzat en el gràfic de més amunt. Observem com, en totes les aules en què hi ha alumnes treballant amb ordinadors (i WiFi), se superen (fins a 14 vegades, en el cas més extrem) el llindar recomanat per Bioinitiative. A més, quan a l’aula Epsilon se’ls va demanar de posar els mòbils en mode avió, reduint així l’exposició global, es va aconseguir passar a gairebé la meitat (de 10 a 6 cops el valor de referència).

En tot cas, sigui quin sigui el valor llindar òptim ideal, si l’ofert per la OMS (que sembla ser, està tergiversat per indústries tecnològiques a les que no interessa que aparegui a la llum pública aquestes dades; el Dr. Johansson, ha estat -a tall d’exemple- amenaçat de mort) o bé aquest darrer més restrictiu, el que està aprovat pel parlament europeu és que cal aplicar el Principi de Precaució, reduint l’exposició tant com es pugui. Ens trobem, doncs, davant d’una situació semblant a la viscuda amb anterioritat amb l’amiant, el DTT, .. productes que posteriorment s’han demostrat altament tòxics per a la salut però que, en el seu moment, ningú va ser capaç de dubtar-ne de la seva innocuïtat. Davant la incertesa, prevenció i minimització de riscos. I nosaltres? Estem reduint els riscos al màxim? Veritablement no. Potser comença a ser hora que ens hi posem, no trobeu?

I el nou institut?

El Cardener necessita un institut. Les infraestructures que tenim en aquest moment no són adequades per poder desenvolupar el projecte educatiu del centre i és urgent trobar-hi una sol·lució. Quan tots ens havíem fet la idea que hi hauria un nou emplaçament per a la construcció d’un nou institut en un temps raonable (1-2 anys) sembla ser que no serà així. Quines opcions tenim?

  • Opció A: construcció nova en l’emplaçament ja fixat a principis de curs que permetria el creixement, mantenint una tercera línia estable i la opció del batxillerat amb l’inconvenient que, tot plegat, trigaria al voltant d’uns 4 anys, pel cap baix.
  • Opció B: adaptació de l’espai existent amb l’ampliació cap al bosc d’alzines de la zona nord. No caldria interrompre les classes, ja que un cop estigués feta l’edificació més important, ens hi traslladaríem per deixar-los acabar. Implicaria mantenir-nos en dues línies i la possibilitat de crear un batxillerat limitat.
  • Opció C: cercar un emplaçament nou per encabir-hi una agrupació de cargoleres. Aquesta opció és la que menys restringeix el creixement del centre, pot ser ràpida de fer (tan ràpida com ha estat la col·locació dels mòduls d’aquest curs), relativament poc costosa però, pel fet que no hi ha terrenys disponibles al municipi, implicaria traslladar-lo fora. Si bé pot ser una incomoditat, es creu que es podria demanar un servei d’autobús per facilitar-ne el trasllat.

© 2021 afasinscardener

Tema de Anders NorenAmunt ↑