Sessió de in-formació per a les famílies.

El passat dijous, jo diria que més de 100 persones de diferents realitats, però compartint el mateix fet (els nostres fills viuen dia a dia els seus aprenentatges en el SINS Cardener) vam participar d’una trobada per poder participar del nostre nivell de coneixença del projecte educatiu del centre, com a objectiu base i al mateix temps, poder compartir els possibles dubtes d’aquella realitat invisible que coneixen mestres i alumnes, però que els pares vivim normalment des de fora les parets d’aquesta llar de coneixements, i no es viu de la mateixa forma ni intensitat.

Tan sols arribar ens vam ubicar en dues aules de la planta baixa, amb les portes de separació de les mateixes ben obertes, després de la benvinguda per part dels professors i del David Atzet com a primer responsable.

Teníem al terra escampades diverses fotografies, de les quals n’havien de triar una per cada un de nosaltres i tot seguit, emplenar una fitxa de treball que vinculava la foto amb la nostra relació envers els nostres fills i responent a les preguntes a nivell individual de: reflecteix una experiència positiva? Per què és positiva? Reflecteix alguna experiència negativa? Per què?

Tot seguit ens agrupavem de tres en tres per intentar trobar els ponts d’unió entre les tres fotografies i les nostres respostes. Fet que la majoria de nosaltres vam assolir sense massa problema. L’objectiu era justament adonar-nos que tot i les diferències habituals de cada casa, tenim més coses en comú i a compartir del que sembla en principi.

Tot seguit vam desfer els cercles i, vam canviar de cercles a quatre “ferradures” amb les cadires, quatre perquè quatre eren els papers d’embalatge penjats de les finestres. L’objectiu era escriure en post-it els nostres dubtes del Projecte educatiu del centre i penjar-los en l’esmentat paper.

Un cop acabada aquesta fase de treball, vam organitzar els post-it de dubtes, per famílies de temes (deures, aprenentatges, futur, comunicació, organització, excursions…). I vam estar una estona debatent en cada ferradura envers els mateixos, per acabar finalment fent un feedback tots els presents, tots junts, del treball fet en els quatre grups.

En aquest punt el David com a director del centre, va recollir els diferents dubtes plantejats (dubtes com el fet de que no tots tenen la mateixa feina a casa, com funcionen les hores individuals de treball, el catàleg de plans d’acció, la preparació de cara al després de l’ESO…) i va dedicar una estona a donar resposta a cada un dels mateixos (va detallar la informació que apareix en la web del centre; que hi ha plans d’acció transversals i altres que no; que vist el plantejament formatiu el professor de “tecno” per exemple, corregeix faltes d’ortografia com un fet natural; la continua proposta de millora de comunicació entre els alumnes i les famílies, treballant conjuntament amb l’AMPA; i aclarir conceptes com que els estudiants del SINS s’esforcen, però cadascú a la seva forma, que el criteri d’esforç és invisible sovint, però per mitjà del símil de la feina dels adults, els alumnes dediquen el temps que consideren en portar les seves tasques al dia treballant la pròpia responsabilitat, i que tot i el tret diferencial de cada persona, és una metodologia que està funcionant, d’entre altres coses…).

Es va tancar la sessió, tot convidant-nos a crear nous espais de trobada i que era important el no quedar-nos amb qualsevol dubte, ja que poder tenir respostes, ens podia ajudar a ser els millors acompanyants possibles (no patidors ni controladors com els de l’aeroport del Prat) de l’educació dels nostres fills, amb constant seguiment compartit amb tot l’equip de professors del centre.

Fou una trobada semi informal però movent un volum d’informació considerable amb la finalitat de poder viure des de la tranquil·litat serena, tots els processos de coneixença dels que participen els nostres fills.

En aquest aspecte estem convidats a participar de la realitat de l’institut sempre que ho considerem oportú, i així minvar els possibles dubtes que puguin néixer arran de la desconeixença del dia a dia dels nostres fills i de com fer el seguiment fora del mateix del que podríem considerar la seva “feina” .

Albert, pare del Gerard de 2n d’ESO