Mes: març de 2017

Preinscripcions pel curs 2017-2018

Avui comença el període de preinscripcions als instituts de Catalunya.

Si estàs interessat/da en conèixer la SINS Cardener, pots contactar directament amb el centre o bé fer-ho a través d’aquest blog. Som el grup de mares i pares que formem l’Ampa i estarem encantats d’explicar-te la nostra experiència i/o visió des del punt de vista de les famílies.

Si ja teniu decidit d’inscriure el vostre fill/a al centre, enhorabona per la decisió! Si necessiteu més informació, la podreu trobar a queestudiar.gencat.cat.

Fins aviat,

Ampa SINS Cardener

Paisatges interiors

Sessió de in-formació per a les famílies.

El passat dijous, jo diria que més de 100 persones de diferents realitats, però compartint el mateix fet (els nostres fills viuen dia a dia els seus aprenentatges en el SINS Cardener) vam participar d’una trobada per poder participar del nostre nivell de coneixença del projecte educatiu del centre, com a objectiu base i al mateix temps, poder compartir els possibles dubtes d’aquella realitat invisible que coneixen mestres i alumnes, però que els pares vivim normalment des de fora les parets d’aquesta llar de coneixements, i no es viu de la mateixa forma ni intensitat.

Tan sols arribar ens vam ubicar en dues aules de la planta baixa, amb les portes de separació de les mateixes ben obertes, després de la benvinguda per part dels professors i del David Atzet com a primer responsable.

Teníem al terra escampades diverses fotografies, de les quals n’havien de triar una per cada un de nosaltres i tot seguit, emplenar una fitxa de treball que vinculava la foto amb la nostra relació envers els nostres fills i responent a les preguntes a nivell individual de: reflecteix una experiència positiva? Per què és positiva? Reflecteix alguna experiència negativa? Per què?

Tot seguit ens agrupavem de tres en tres per intentar trobar els ponts d’unió entre les tres fotografies i les nostres respostes. Fet que la majoria de nosaltres vam assolir sense massa problema. L’objectiu era justament adonar-nos que tot i les diferències habituals de cada casa, tenim més coses en comú i a compartir del que sembla en principi.

Tot seguit vam desfer els cercles i, vam canviar de cercles a quatre “ferradures” amb les cadires, quatre perquè quatre eren els papers d’embalatge penjats de les finestres. L’objectiu era escriure en post-it els nostres dubtes del Projecte educatiu del centre i penjar-los en l’esmentat paper.

Un cop acabada aquesta fase de treball, vam organitzar els post-it de dubtes, per famílies de temes (deures, aprenentatges, futur, comunicació, organització, excursions…). I vam estar una estona debatent en cada ferradura envers els mateixos, per acabar finalment fent un feedback tots els presents, tots junts, del treball fet en els quatre grups.

En aquest punt el David com a director del centre, va recollir els diferents dubtes plantejats (dubtes com el fet de que no tots tenen la mateixa feina a casa, com funcionen les hores individuals de treball, el catàleg de plans d’acció, la preparació de cara al després de l’ESO…) i va dedicar una estona a donar resposta a cada un dels mateixos (va detallar la informació que apareix en la web del centre; que hi ha plans d’acció transversals i altres que no; que vist el plantejament formatiu el professor de “tecno” per exemple, corregeix faltes d’ortografia com un fet natural; la continua proposta de millora de comunicació entre els alumnes i les famílies, treballant conjuntament amb l’AMPA; i aclarir conceptes com que els estudiants del SINS s’esforcen, però cadascú a la seva forma, que el criteri d’esforç és invisible sovint, però per mitjà del símil de la feina dels adults, els alumnes dediquen el temps que consideren en portar les seves tasques al dia treballant la pròpia responsabilitat, i que tot i el tret diferencial de cada persona, és una metodologia que està funcionant, d’entre altres coses…).

Es va tancar la sessió, tot convidant-nos a crear nous espais de trobada i que era important el no quedar-nos amb qualsevol dubte, ja que poder tenir respostes, ens podia ajudar a ser els millors acompanyants possibles (no patidors ni controladors com els de l’aeroport del Prat) de l’educació dels nostres fills, amb constant seguiment compartit amb tot l’equip de professors del centre.

Fou una trobada semi informal però movent un volum d’informació considerable amb la finalitat de poder viure des de la tranquil·litat serena, tots els processos de coneixença dels que participen els nostres fills.

En aquest aspecte estem convidats a participar de la realitat de l’institut sempre que ho considerem oportú, i així minvar els possibles dubtes que puguin néixer arran de la desconeixença del dia a dia dels nostres fills i de com fer el seguiment fora del mateix del que podríem considerar la seva “feina” .

Albert, pare del Gerard de 2n d’ESO

El model d’aprenentatge del Cardener, a examen!

Des de l’equip de docents del centre, s’han organitzat dues reunions d’avaluació i seguiment obertes a tothom; una a la tardor i la darrera, a mitjans del mes passat. En elles, les mares i els pares, hem pogut expressar la nostra opinió, els nostres dubtes.. sobre tot allò que fa referència al model d’aprenentatge que se segueix en el SINS Cardener. Des de l’AMPA, us n’hem volgut fer cinc cèntims del que s’hi ha dit; de quin és el sentir que es respira, a més d’animar a aquelles famílies que hi participen, a que ho continuïn fent i, a aquelles que encara no ho han fet, a que s’hi afegeixin per dir-hi la seva ja que, el SINS és de tots i per a tots.

Pors …

Qui més qui menys, té dubtes del sistema pedagògic que segueix el centre. És el tret diferencial d’aquest institut: la innovació en la manera d’ensenyar. L’assimilació de continguts i més continguts de l’aprenentatge tradicional, ha deixat de tenir pes al centre. En aquest sentit, una de les pors més verbalitzades en aquestes darreres reunions és la de no saber del cert què passarà un cop finalitzada l’ESO i els nostres adolescents deixin el centre. Tindran prou recursos per incorporar-se al batxillerat o altres estudis reglats? Com s’ho faran davant del primer examen? A més, tenim les famílies que, acostumades al funcionament del centre fins a aquest any, els està sent complicat encaixar els canvis ocorreguts enguany (amb els plans d’acció individualitzats, les hores de treball autònom, ..).

A un nivell més concret, hi ha força coincidència en les dificultats a l’hora de fer un seguiment de l’aprenentatge dels nostres fills i filles. Ens és més fàcil entendre una nota numèrica que no pas un rúbrica. Serveixi com exemple il·lustratiu el tema dels deures a casa. Sovint no en duen. Molts diuen que els fan a treball autònom i, possiblement sigui així, però la sensació és que els veiem fent poca feina en termes generals… i això contribueix a creure que no hi ha un aprenentatge significatiu.

.. i oportunitats!

Tanmateix, des de l’AMPA valorem enormement el privilegi que tenim en aquest institut de poder trobar-nos i discutir obertament sobre aquells aspectes que no ens semblen bé. Les pors que hem expressat les famílies, val a dir que de no ser per espais de trobada com aquests (que l’equip docent ha volgut oferir obertament), difícilment haurien tingut prou ressò com per ser escoltades (i ara poder estar escrivint sobre això, per exemple).

A més, tinguem en compte que aquests neguits, no tothom els comparteix. Algunes famílies varen expressar que les seves filles (sí, curiosament els casos que es varen apuntar eren sobre noies..) no paraven de fer feina a casa, ampliant temes que s’havien tractat a classe, per exemple. I és que, probablement el més important per a passar de curs al Cardener sigui precisament el fet d’aprendre a gestionar l’aprenentatge d’un mateix: tu decideixes quan fas la feina, i de quina manera, i a quins plans d’acció t’apuntes i… I això, molt probablement no és al que estem acostumats (ni els alumnes del centre -especialment els de primers cursos-, ni les famílies) i clar, costa! Però també és ben cert que el fet d’aprendre a ser autònoms, té un valor incalculable.

Moltes són les famílies que ens adonem diàriament del mal tràngol que hem estalviat a les nostres filles i fills, no inscrivint-los en instituts més tradicionals. I és que valorem que, en aquest centre (amb tots els seus ets i uts), per sobre de tot, els nostres adolescents són feliços. Com deia un alumne de quart responent a la pregunta d’un inspector d’educació ara fa unes setmanes sobre què havia après durant aquests anys: «miri, potser no he après gran cosa.. reconec que els ho he posat difícil (al professorat) però el que sí li puc dir és que he après a ser persona!».

Res més, agrair la vostra implicació en aquests debats (que, per cert, podeu continuar en aquest nou blog de l’AMPA que inaugurem) que de ben segur serviran per a millorar. I és que, cal l’ajut i la opinió de tothom quan el que vols és canviar les regles del joc, no creieu?

Ampa SINS Cardener

© 2021 afasinscardener

Tema de Anders NorenAmunt ↑